Ara em trobareu a:

www.flickr.com/marti-tudela

"Un arrollamiento..."Fa quatre hores ja del "arrollamiento"!

Avui el nucli de rodalies de Barcelona s'ha vist completament colapsat amb l'ajuda d'algú que ha decidit o han decidit per ell llançar-se a les vies a Arc de Triomf. He surtit de Badalona puntual a les dues en punt. Al arribar a l'estació m'han anunciat l'incidència i he agafat un tren que en principi anava a l'estació de França. Al Clot al veure que la gent no es movia i el maquinista no deia res he decidit jugarme-la i seguir a bord. He aconseguit arribar a plaça Catalunya on m'esperava un company. Hem agafat un Martorell que ha parat a la via 3 de Molins de Rei, ens han fet baixar i ha començat la vergonyosa situació. El tren ja venia amb retard i ben ple així que no hem tardat en fotra-li la bronca al pobre maquinista. La nostra unitat ràpidament s'ha possat en servei R1 davant la nostra indignació i ha aparegut una 447 en composició única al fons. La gent s'agolpava a dins el tren i el maquinista ha acabat trucant a l'Hospitalet on de seguida ha enviat un altre tren. La megafonia de l'unitat demanava als passatgers que baixessin i s'esperessin al següent mentre el retard i la indignació augmentava, inclús jo m'he possat a cridar i a aplaudir quan el tren ja marxava.

Arribem a Castellbisbal on deicidim baixar per esperar un servei següent que passés de Martorell. Hem agafat el tren que em principi repatriava tota la gent que haviem deixat tirada a Molins de Rei que venia amb Vilafranca als indicadors. I no.. ..anava a Martorell també! Ens hem acabat fent amic d'un home que ha barrejat la política catalana amb la Renfe i tot aquell acudit que viviem, potser inclús tenia raó... Arribem a Martorell i gairebé la mateixa història que a Molins, les andanes plenes i la gent sentada a l'esglaó de les andanes. Arriba per fi un Vilafranca i tothom hi puja amb rapidesa.

Al cap de dues hores arribem a St. Sadurní d'Anoia on anem al viaducte d'entrada a l'estació. Allà veiem passar el butaner i cansats decidim marxar cap a casa altre cop, desganats de trens. Quan ja érem a l'estació ha arribat el fustes de Manresa a València que hem caçat amb l'inèrcia de la desidratació en que veniem. Hem tornat cap casa sense tants problemes com en principi, però "l'arrollamiento" encara es notava...

Prenent el sol a la gélida Gelida

Aquesta tarda he dinat ben de pressa per tal de sortir abans de les dues a la caça de mercants a la R4 oest. En les meves últimes excursions m'havia fixat que hi havia un pont a pocs metres de l'estació de Gelida. He sortit de Badalona a les 14:10, deu minuts després del previst. Al arribar a Gelida, vora les 15:15 m'he acostat al pont. No era el que m'imaginava, els porta-autos de la SEAT m'han fallat tots, etc. He arribat a desesperar-me pel fred i la falta de circulacions. Per sort, després d'una doble 447 sense pantonitzar, ha aparegut pel fons el tren de fusta procedent de Manresa que m'ha alegrat una mica la tarda. Quinze minuts després ha passat el butaner encapçalat pr la 269.038 direcció Tarragona. He decidit marxar, ja en tenia prou.

Les dues últimes pasades del Galícia que vaig viure

Diumenge passat, va tocar seguir amb la tónica de llevar-se doreta per anar a la caça de l'Estrella Galícia. Però aquell diumenge era diferent, era l'última vegada que veuria l'Estrella Galícia dirigir-se cap a Barcelona amb una composició de cotxes convencionals, un tren de veritat. Éren les 8:36 del matí on a Sants vaig quedar amb el meu company Marc Duque (Trenerobcn). Ens vam trobar i vam pujar al St. Vicenç de Calders que sortia a aquella hora. Vam arribar a Sitges on vam caminar varis quilòmetres fins arribar al racó de Miralpeix, on allà esperariem la penúltima circulació d'aquest tren amb material convencional cap a la caital catalana.

Vora les deu del matí s'hi afegí un altre company, en Pol Llopart. De sobte una llum aparegué pel túnel que teniem davant nostre i en aquell moment el Galícia va sortir a bona marxa direcció Sitges. El vam acribillar a fotografies i vídeos i tot seguir vam agafar els trastos i vam seguir direcció Vilanova pel camí colindant a la via. Vam anar fotografiant tot el que passava: Alaris, Euromed, rodalies, regionals, etc. En llocs ben diferents de la costa del Garraf com: Miralpeix, la Gay Zone, la Punta Grossa, etc. Va arribar u punt en que vàrem entendre que ja estàvem més aprop de Vilanova que de Sitges així que passat el Talgo Mare Nstrum vam decidir marxar cap a la capital del Garraf per agafar el tren allà.

A la tarda tornàvem a la tarda. Aquest cop si que seria l'últim cop que veuriem sortir l'Estrella de Sants. Vam quedar en Marc i jo altre cop, i entre múltiples ferroaficionats vam empendre l'última cacera a l'esació de Sants. El Galícia arribà a la via 11 amb una petita sorpresa, una doble tracció de 252. Veig que al final les associacions i aficionats no van aconseguir cap altre locomotora per fer aquest últim viatge, com el cas de la 251.04 remolcant l'últim Costa Verde.

No entenc com en un país com aquest, amb un temps de crisi, una companyia com Renfe/Adif ha de tenir l'única inspiració de tenir la més moderna flota de trens d'Europa. Em sembla molt injust que magnífics trens es substitueixin per 120, que han de portar mecànics de CAF cada viatge per si alguna cosa surt malament. Que Renfe fagi paces amb Talgo per que la majoria dels trens de llarga distància sigui material d'aquest tipus. Que quan un tren no té la forma de supositori suficient, siguin substituits ràpidament per d'altres que no estan ni preparats per cubrir el servei que feien els àntics...

Un dia parlava amb un amic sobre el material convencional. Em preguntava com podia vanagloriar jo un material tant vell i brut com aquest. Jo vaig contestar amb una pregunta amb una pregunta molt senzila: T'agraden els cotxes Arco?

La resposta va ésser afirmativa i vaig concloure: Doncs els Arco són nets i moderns per que Renfe s'ho va proposar però el material encara útil que Renfe no l'interesa és maltractat per la propia companyia, no li fan ni el mínim manteniment, fins que acaba com per exemple una 444 o una 440 o en aquest cas, el magnífic material convencional que teniem. Per que no és molt difícil canviar-li els matalassos i pintar una miqueta els interiors d'un tren, per això cal carregar-se'l?

A la primera fotografia l'Estrella Galícia passant pel Miralpeix en el seu penúltim viatge cap a Barcelona, en la segona el podem veure amb doble tracció de 252 l'última vegada que va sortir de Sants.

Trenta minuts a l'R4 oest

Avui us mostro una imatge de l'última excurssió d'aquestes vacances de nadal. Es tracta d'un pont de la línia de Martorell i Vilafranca al terme municipal de St. Sadurní d'Anoia. En els 30 minuts que hi vaig estar vaig poder veure dos composicions dobles de 447, entre elles la 447.222, i un mercant cap a Martorell. Això és tot, sento tenir tan poc temps!

Despedint-me dels desviaments del túnel del passeig de Gràcia

Aquest cop si, Galícia! Després del èxit de la pasada setmana en que la càmara s'em va quedar sense bateria, aquest diumenge vaig tornar a plaça Catalunya per poder caçar el mític Estrella per l'estació barcelonina. Vaig quedar amb dos companys per tal de caçar-lo. Un d'ells no va donar senyals de vida i poc després es van afegir dos companys més que passàven per allà. Vam estar esperant una bona estona veient altres circulacions desviades com trens de la sèrie 448, 470,... Un altre Alaris que no sabiem de on procedia en direcció Sants, un Euromed s101,...

Èren les 11:20 quant apareix a la llunyania del túnel un potent focus d'una 252. Automàticament vaig deixar la càmara que utilitzo per grabar a sobre un semàfor i vaig apuntar amb la caàmara fotogràfica al tren. Resultat d'això podeu veure la fotografia que encapçala l'entrada d'avui i el video que podeu veure clicant l'enllaç que poso a continuació:

http://es.youtube.com/watch?v=rRN2Or_mvd8

Espero que us agradi!

"Per nadal tothom desviat per pl. Catalunya". Observant els trens orfes del passeig de Gràcia

Avui dia 28 de desembre, he sortit doreta al matí per anar a caçar alguns trens intrussos al túnel de Arc de Triomf i plaça Catalunya. Tot ha començat a Badalona, on el vigilant i un maquinista tenien una interesant conversació al davant d'una 447 apartada a la via 3 amb personal d'Alsthom a bord. M'hi acosto i m'expliquen que el temporal segueix afectant la costa. La 447 estava en perfecte estat, però segons Adif estava carregant massa la sotscentral, cosa que ningú creia. Però tot i així ha estat apartada en benefici dels Civia que han agafat el control de la línia. Com es nota que la primera companyia ferroviaria alèrgica als trens només es decanti pels seus nuls interessos. He agafat el següent Civia, com no..., i he baixat a plaça Catalunya, on al treure la càmara ja m'ha aparegut un guàrdia de seguretat alertant-me que m'estaven observant, que de moment passava a rebre la denominació de "terrorista number one".

Un amic meu ha arribat amb el metro. S'ha dirigit a mi i ens a passat un Alaris tot seguit, sort que venia lent sinó no ena hagués donat temps de reaccionar. Poc després s'ha produït un encreuament d'unitats 448R, una cap a Tortosa i l'altre cap a Figueres. Al cap d'una estona ha passat l'Estrella Galícia, però la meva càmara ha dit fava i s'ha quedat sense batèria en el moment idoni, com de costum.

Sense càmara de fotos, hem sortit cap a Arc de Triomf, on he pogut grabar el Mare Nostrum, un Euromed i mig Talgo III que ha passat ben escrotat per una 447 de la R4, que me l'ha tapat força bé. Al acabar ens hem dirigit cap a Clot i d'allà a St. Andreu, amb la intenció d'investigar si el Flix d'avui aniria amb 444. No hi ha hagut sort i ha passat amb 470. Després de la curta visita a St. Andreu hem fugit cap a l'estació de França, un altre punt clau dins el tall ja que els trens de la R2 nord, Granollers, Cerbere, St. Celoni, etc. finalitzàven allí.

Hi hem arribat amb una 447 que venia de St. Celoni la qual la seva megafonia no estava molt enterada, i el maquinista l'anava corretgint. La sorpresa inesperada ha estat quant a l'entrar al cotxe hem vist que hi havia una finestreta trencada i pel terra, que ens permetria recordar els vells temps prenent la fresca en una 440s/r. Hem arribat a l'estació de França on es respirava un moviment no gaire habitual. El cap d'estació amb xiulet tenia més feina del que s'esperava quan el van destinar a allà. Ens hem trobat un altre aficionat de certa edat que també feia fotos. No se per que però em sembla que sortiré a la HobbyTren del mes que ve. Després de la visita a l'estació terme de Barcelona, m'he dirigit al Clot, on he agafat el metro fins a Pep Ventura, estació terme de l'aventura d'avui.